divendres, 10 de gener del 2014

Contes Feministes

Des de sempre es sabut que per arribar a una igualtat real entre homes i dones la coeducació es un dels objectius primordials, partint que l'Educació Infantil és el primer pilar de la formació integral de l'individu dins del nostre sistema educatiu i lloc que la construcció de la feminitat i la masculinitat és una empresa col·lectiva, l'escola constitueix un espai d'incalculable valor perquè nenes i nens configurin la seva identitat personal a través de la interacció amb els adults i amb els seus iguals en el centre educatiu.
Aquesta etapa és un moment clau en l'adquisició de la identitat de gènere, de manera que la intervenció dels educadors i educadores en l'aspecte coeducatiu ha de ser planificada i conscient.
Buscant per internet he trobat recursos molt interessants per ajudar a aquesta coeducació, com per exemple els contes feministes. Aquests contes pretenen impedir que es reprodueixin els rols masculí i femení d'una manera tradicional i sexista. Per exemple, Blancaneus quan es troba amb els nans s'encarrega de les labors de la casa mentre els nans van a treballar a la mina. En ‘La bella durmiente’, la princesa cau en un profund somio –passivitat- fins que acudeix el Príncep Blau –l'home- a rescatar-la.
En aquests contes es construeixen contes amb un estil suposadament tradicional, en el qual no obstant això s'han invertit els rols femení i masculí, ja que és la Princesa qui té un rol actiu i és qui actua de catalitzador per a la resolució del conflicte dramàtic plantejat en l'obra.
He trobat un que es titula "Contes per abans de despertar" en el qual es treballa la coeducació i la importància d'explicar-los als nens i els no tan nens la necessitat del feminisme en una societat encara tan masclista





dijous, 9 de gener del 2014

Les reformes de Gallardón

El passat mes de setembre es va aprovar la reforma del Codi Penal en el Consell de Ministres.
L'avantprojecte presentat suposarà una important reculada en les llibertats i drets socials. Entre ells la criminalització de la protesta social pacífica, la implantació de cadena perpètua revisable o prestar ajuda humanitària a persones sense documentació serà delicte amb pena de presó de fins a dos anys, entre altres abusos.
Aquesta reforma s'emmarca dins de l'ofensiva d'aquest govern contra l'autonomia de les dones, de clar calat masclista, vulnera i deixa encara més indefenses a les víctimes de violència de gènere. S'uneix a la reforma de la coneguda com a “llei de l'avortament”.

La Maria Sandoval explica molt be aquests aspectes des d'una perspectiva feminista:

  • La supressió del concepte de violència de gènere del codi penal.
  • Les denúncies per assetjament tan solament les podrà intercedir la víctima.
  • Deixa de ser agreujant l'agressió a la dona en presència de fills i filles.
  • l'incompliment de les responsabilitats familiars deixarà de ser delicte.
  • la manipulació dels dispositius electrònics de seguiment dels agressors es tipifica sota pena de multa i a través de jutjats d'instrucció i no de violència de gènere.
  • Les lesions passen a tipificar-se com a delictes lleus.
  • Contempla com a atenuants l'alcohol i el fet que després d'haver assassinat a la parella vagi a la Guàrdia Civil a lliurar-se.

Aquestes són les reformes de Gallardón, reformes antidones.





dijous, 28 de novembre del 2013

No es neix dona

No es neix dona, es fa. Cap desti biològic, físic o econòmic defineix la figura que revesteix en el si de la societat la femella humana; la civilització és qui elabora aquest producte intermedi entre el mascle i el castrat al que es qualifica com a femení” (Simone de Beauvior).

Simone de Beauvior, (París, 1908-1986) Pensadora i novel·lista francesa, representant del moviment existencialista ateu i figura important en la reivindicació dels drets de la dona.
El seu llibre El segon sexe (1949) va significar un punt de partida teòric per a diferents grups feministes, i es va convertir en una obra clàssica del pensament contemporani. En ell va elaborar una història sobre la condició social de la dona i va analitzar les diferents característiques de l'opressió masculina. Va afirmar que en ser exclosa dels processos de producció i confinada a la llar i a les funcions reproductives, la dona perdia tots els vincles socials i amb ells la possibilitat de ser lliure. Va analitzar la situació de gènere des de la visió de la biologia, el psicoanàlisi i el marxisme; va destruir els mites femenins, i va incitar a buscar un autèntic alliberament. Va sostenir que la lluita per a l'emancipació de la dona era diferent i paral·lela a la lluita de classes, i que el principal problema que havia d'afrontar el "sexe feble" no era ideològic sinó econòmic.

La teoria principal que sosté Beauvoir és que "la dona", o més exactament el que entenem per dona (coqueta, afectuosa, etc.) és un producte cultural que s'ha construït socialment. La dona s'ha definit al llarg de la història sempre respecte a alguna cosa: com a mare, esposa, filla, germana... Així doncs, la principal tasca de la dona és reconquistar la seva pròpia identitat específica des dels seus propis criteris. Moltes de les característiques que presenten les dones no vénen donades per la seva genètica, sinó per com han estat educades i socialitzades. La frase que resumeix aquesta teoria és molt cèlebre: "No es neix dona: arriba una a ser-ho".


L'any 2007 es va realitzar un documental de Virginie Linhart produït per Zadig Productions en col·laboració amb Sofiber i la participació de France 5 on es commemora la publicació del "Segon sexe" i es valora la figura de Simone de Beauvoir. En aquest documental es realitza un recorregut per la vida de Simone de Beauvoir, existencialista i feminista, una dona que va lluitar contra el sexisme i per la igualtat de drets.Tambe es parla de la seva relació sentimental amb Jean Paul Sartre. Els seus romanços i enamoriscaments, el seu pensament i de les seves vivències en general.